I aci seguim sense poder moure's. Mentre El Cabanyal va a desapareixer i per fi el Cap i Casal tindra la seua eixida al mar, (que no se per a que li fa falta), al final de la correguda pense per a que està la justicia i a qui serveix realment. Pensem que allò de l'estat de dret, la democracia i eixes coses amb les que ens omplim la boca ens defensaran de les estupideses que passen pel cap de politics i demes gentola, però no, les coses son així, que anem a fer.

A mes de l'utilització del nomenament de Senador de l'ex-alcalde de Borriana per a amagar-lo de la justicia, altra mostra del tarannà democràtic del nostre Govern.

Però les eleccions estan per a alguna cosa i els valencians poden triar i ho fan, així que ens resta aguantar i fer el que pugam per a canviar la situació, si es que es possible.

Doncs comencem amb açò del blog, ara que estic accidentat i al llit i que el temps em sobra per tots els costats.
Estic tot el dia amb la radio sentint noticies i de vegades entenc allò de la felicitat que provoca la ignorància.
I be, poc a poc anirem opinant i contant la vida que va passant amb la cama tiesa.