Sembla que el malson al final acaba, com tots, ja camine prou be i estic a punt d'obtindre l'alta. Aquest cap de setmana he vist als Deep Purple i ha sigut realment emocionant, encara que son vells que les veus ja no son el que eren, etc... ha sigut com un tornar a la joventut, recordar fa mes de vint anys va estar molt be. Realment va estar be tot el cap de setmana. Ara nomes queda esperar que puga tindre l'alta aviat i poder començar a treballar que ja es hora. Tinc ganes de tornar a la normalitat, de fer la vida que vaig deixar ja fa 7 mesos i mig, massa temps.....

Ha arribat l'estiu, com totes aquelles coses que arriben sense que hi pugues fer res absolutament. Calor i mes calor, viatjar perque es estiu i s'ha de viatjar, en fi, coses que la nostra condició humana ens va fent fer. El dijous pot ser el gran dia, vaig al metge a veure si em donen l'alta d'una vegada i poder començar en setembre a treballar, sembla mentida però hi ha ganes ja.

La resta com de costum, crisi, mes crisi, cada dia a les noticies el mateix.

Estic a dos dies de la visita del metge i amb una mica de sort a vore si puc ja posar el peu a terra i començar amb la rehabilitació.
Per altra banda sembla que no passen els dies, sembla que les noticies les repeteisquen cada dia o es que la meua desesperació per tornar a caminar i fer una vida mes o menys normal em fa vore allò del dia de la marmota.
Ahir van vindre els companys del cor a dinar, cosa que em va alegrar molt per vore els amics que tinc i per altra banda donar-te compte d'altres que també pensaves que tenies i que no han tingut el detall de vindre cap de dia, al final aniré mes aviat jo a València que vindran ells aci, en fi coses que la vida va mostrant.

I aci seguim sense poder moure's. Mentre El Cabanyal va a desapareixer i per fi el Cap i Casal tindra la seua eixida al mar, (que no se per a que li fa falta), al final de la correguda pense per a que està la justicia i a qui serveix realment. Pensem que allò de l'estat de dret, la democracia i eixes coses amb les que ens omplim la boca ens defensaran de les estupideses que passen pel cap de politics i demes gentola, però no, les coses son així, que anem a fer.

A mes de l'utilització del nomenament de Senador de l'ex-alcalde de Borriana per a amagar-lo de la justicia, altra mostra del tarannà democràtic del nostre Govern.

Però les eleccions estan per a alguna cosa i els valencians poden triar i ho fan, així que ens resta aguantar i fer el que pugam per a canviar la situació, si es que es possible.

Doncs comencem amb açò del blog, ara que estic accidentat i al llit i que el temps em sobra per tots els costats.
Estic tot el dia amb la radio sentint noticies i de vegades entenc allò de la felicitat que provoca la ignorància.
I be, poc a poc anirem opinant i contant la vida que va passant amb la cama tiesa.