Estic a dos dies de la visita del metge i amb una mica de sort a vore si puc ja posar el peu a terra i començar amb la rehabilitació.
Per altra banda sembla que no passen els dies, sembla que les noticies les repeteisquen cada dia o es que la meua desesperació per tornar a caminar i fer una vida mes o menys normal em fa vore allò del dia de la marmota.
Ahir van vindre els companys del cor a dinar, cosa que em va alegrar molt per vore els amics que tinc i per altra banda donar-te compte d'altres que també pensaves que tenies i que no han tingut el detall de vindre cap de dia, al final aniré mes aviat jo a València que vindran ells aci, en fi coses que la vida va mostrant.